Resum: |
Josep M. Castellet fa un esbós biogràfic de Gabriel Ferrater i comenta la seva obra, de la qual en destaca la radical novetat en relació al panorama poètic dels anys 50-60, entre altres coses per l'extraordinària maduresa literària i el profund bagatge cultural que s'hi endevina. Tot seguit assenyala els trets que ell considera més definitoris, com l'enfocament moral característic dels seus poemes, el tipus de relació amb el món quotidià que envolta el poeta, propera al realisme, o l'estil desapassionat fins i tot quan tracta el tema amorós. Quant a 'Teoria dels cossos', Castellet posa èmfasi en la continuïtat respecte als llibres anteriors i remarca la priorització del contingut per damunt de la forma. En aquest sentit, el "Poema inacabat" és la realització més clara. |