Resum: |
Malgrat que Ausiàs March és la primera figura que evoquen els escriptors de la Renaixença (Víctor Balaguer, Antoni de Bofarull i Constantí Llombart, entre d'altres), Espadaler considera que March no ha escapat a l'oblit general de la història literària en la mesura que a la Renaixença li va faltar el recolzament d'una institució acadèmica que anés aglutinant i difonent el coneixement que s'anava adquirint sobre els autors medievals. A partir d'aquesta premissa, s'analitza quina era la concepció que tenien els homes de la Renaixença d'Ausiàs March, fonamentada, sobretot, en el tractament de l'amor com a motiu lierari i amb una actitud literària que adquiria una dimensió cívica i política, especialment lligada a la figura del príncep de Viana (tal i com es desprèn dels textos de Jaume Tió, Víctor Balaguer i Josep M. Quadrado). Finalment, s'analitza el coneixement de March que ofereixen els estudiosos de la literatura, dividits, segons Espadaler, en dos grans blocs: els qui procuren de situar-lo en el sí de la història de la literatura catalana (Bastero, François Jaubert de Paçà, Rubió i Ors i Milà) i els qui assagen de fer-ne una interpretació (Josep M. Quadrado, Torras i Bages, Víctor Balaguer, Jeroni Rosselló, Teodor Llorente i Marià Aguiló). |