Paranomàsia i homofonia en el joc de paraules

Data:	1998
Resum:	L'autor de l'article parteix de la base que els jocs de paraules semblen sempre intraduïbles. A tot estirar, s'invoca el talent literari del traductor com a únic criteri vàlid d'equivalència. Tanmateix, afirma, certs autors contemporanis presenten una manera peculiar d'utilització del joc de paraules, alhora com a fenomen d'enunciació i com a signe. Només la consideració sistemàtica de les diferents figures que afecten al significat, o sia a la substància fònica dels mots, ens permetrà dibuixar, tot partint de la retòrica, una perspectiva suficient que depassi les interpretacions que tendeixen a reduir-lo, massa sovint, a una mera qüestió d'estil individual.
Document:	Estudi
Matèria:	Traducció al català ; Jocs de llenguatge
Publicat a:	Quaderns. Revista de Traducció. Bellaterra, núm. 2 (1998), p. 45-56 (Articles) , ISSN 2014-9735

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2023-09-24

El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.

Els administradors del sistema han estat avisats.

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat