Resum: |
L'autora reflexiona sobre els punts de contacte entre la novel·la d'Antonio Lofrasso i la realitat històrica del moment mitjançant l'anàlisi de la versemblança dels episodis que descriuen la ciutat i la societat barcelonines. També tracta el tema del silenci en la comunicació amorosa, tret que l'autor posa a la pràctica partint de la normativa estipulada pels difusors del neoplatonisme social com Bembo amb els seus 'Asolani' o B. de Castiglione en el seu 'Cortegiano'. L'autor se serveix d'autoritats (Petrarca, Ausiàs Marc i Joan Boscà) per donar raons teòriques sobre les qualitats del perfecte amant: timidesa, silenci, sinceritat i llenguatge de les mirades. En el cas d'Ausiàs Marc, l'escriptor no només el cita com autoritat sinó que intenta imitar-lo en una composició en català que intercala en el llibre X de 'Los diez libros de Fortuna d'Amor' (1573). |