| Resum: |
Un fragment: "El temps, però, es va endur per davant el nom dels correctors i també el seu prestigi inicial, com si l’arribada de la modernitat, juntament amb el concepte d'autoria tal com el coneixem, comportés fer creure al lector que, com passa amb la resta de la creació artística, el vincle entre autor i espectador és directe, sense cap mena de mediació, com si resultés un greuge per a l'autor mateix i per a l'editorial admetre que els textos són corregits, i sovint més d’una vegada. I el món acadèmic, a banda de fer com si la correcció no existís i excloure-la dels plans d'estudis universitaris, s'ha dedicat sempre a l'anàlisi de la llengua de tal autor o de tal altre, però menystenint el fet que l'obra publicada no és mai com l'original i fent abstracció dels errors previs, relegats als llimbs de les proves i dels originals perduts". |
visitant ::
identificació
