Gramàtica del català rossellonès / Gemma Gómez Duran ; director Joan Mascaró Altimiras i Joan Peytaví Deixona
Gómez Duran, Gemma
Mascaró, Joan (Direcció de tesi)
Peytaví, Joan (Direcció de tesi)
Departament de Filologia Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona
| Publicació: |
[Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2011 |
| Descripció: |
1 recurs en línia (493 pàgines) |
| Resum: |
"El rossellonès és el dialecte del català parlat a la Catalunya del Nord. Durant segles, aquesta regió formava part de Catalunya, però després del Tractat dels Pirineus, del 1659, va passar a formar part de França. En aquest moment la dialectalització s'accelera. […] La present tesi és fonamentalment descriptiva. Recull pràcticament tots els aspectes dialectals rossellonesos que són diferents de la resta del català, tant pel que fa a la fonètica com la fonologia, la morfologia o la sintaxi. El principal punt de vista presentat és sincrònic, però per a alguns trets és diacrònic, especialment quan aquests són compartits amb el francès i, per tant, en podrien ser un calc. A més, la introducció també presenta una breu descripció de la situació sociolingüística actual i dels fets històrics que hi han portat. El punt actual és d'extinció imminent del dialecte. Pel que fa a la fonètica, els trets més rellevants afecten les vocals. A causa de dos canvis històrics, ara el rossellonès té un sistema de cinc vocals tòniques en comptes dels de set vocals típics de la majoria de dialectes catalans. A més d'aquests canvis, també s'estudien acústicament els formants de les vocals. En entrar a la fonologia, veiem el comportament de la s final al context Cs##C, la posició de l'accent (reservada a mots oxítons i paroxítons) i els clítics. A més de la descripció superficial, es fa una proposta d'estructura profunda. A la morfologia es presenten el gènere i els morfemes de plural, els determinants i els morfemes verbals. Els aspectes més remarcables es troben a l'article, amb un comportament únic de lo, i la conjugació verbal, dins de la qual hi ha hagut verbs que han canviat de conjugació. Finalment, els aspectes sintàctics més rellevants són la posició del subjecte, amb restriccions per a ocupar una posició postverbal, i la negació, que es fa amb la partícula pas. Totes dues característiques es mostren des d'una perspectiva diacrònica i es comparen amb el francès, que té un comportament semblant, per saber si en podria ser l'origen". |
| Contingut: |
Inclou sis annexos (p. 350-474): llista de persones enquestades, la transcripció ortogràfica i fonètica de catorze converses orals, qüestionaris emprats a les enquestes, llistat alfabètic amb definicions d'adverbis i connectors textuals, un apunt sobre com es diuen les hores en rossellonès, i la transcripció d'un manuscrit original de 1691
|
| Nota: |
Inclou bibliografia (p. 479-493) |
| Nota: |
Tesi doctoral. Director: Joan Mascaró. Codirector: Joan Peytaví. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Filologia Catalana. Data de defensa: 21 de juliol 2011 |
| Document: |
Estudi |
| Matèria: |
Gramàtica ;
Català ;
Rossellonès |
La tesi al TDX
|
Text complet al DDD
|
El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document >
Estudis
Registre creat el 2018-03-05, darrera modificació el 2020-04-25
El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.
Els administradors del sistema han estat avisats.
En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat
visitant ::
identificació
