Gramàtica del català rossellonès / Gemma Gómez Duran ; director Joan Mascaró Altimiras i Joan Peytaví Deixona
Gómez Duran, Gemma
Mascaró, Joan (Direcció de tesi)
Peytaví, Joan (Direcció de tesi)
Departament de Filologia Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona

Publicación: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2011
Descripción: 1 recurs en línia (493 pàgines)
Resumen: "El rossellonès és el dialecte del català parlat a la Catalunya del Nord. Durant segles, aquesta regió formava part de Catalunya, però després del Tractat dels Pirineus, del 1659, va passar a formar part de França. En aquest moment la dialectalització s'accelera. […] La present tesi és fonamentalment descriptiva. Recull pràcticament tots els aspectes dialectals rossellonesos que són diferents de la resta del català, tant pel que fa a la fonètica com la fonologia, la morfologia o la sintaxi. El principal punt de vista presentat és sincrònic, però per a alguns trets és diacrònic, especialment quan aquests són compartits amb el francès i, per tant, en podrien ser un calc. A més, la introducció també presenta una breu descripció de la situació sociolingüística actual i dels fets històrics que hi han portat. El punt actual és d'extinció imminent del dialecte. Pel que fa a la fonètica, els trets més rellevants afecten les vocals. A causa de dos canvis històrics, ara el rossellonès té un sistema de cinc vocals tòniques en comptes dels de set vocals típics de la majoria de dialectes catalans. A més d'aquests canvis, també s'estudien acústicament els formants de les vocals. En entrar a la fonologia, veiem el comportament de la s final al context Cs##C, la posició de l'accent (reservada a mots oxítons i paroxítons) i els clítics. A més de la descripció superficial, es fa una proposta d'estructura profunda. A la morfologia es presenten el gènere i els morfemes de plural, els determinants i els morfemes verbals. Els aspectes més remarcables es troben a l'article, amb un comportament únic de lo, i la conjugació verbal, dins de la qual hi ha hagut verbs que han canviat de conjugació. Finalment, els aspectes sintàctics més rellevants són la posició del subjecte, amb restriccions per a ocupar una posició postverbal, i la negació, que es fa amb la partícula pas. Totes dues característiques es mostren des d'una perspectiva diacrònica i es comparen amb el francès, que té un comportament semblant, per saber si en podria ser l'origen".
Contiene: Inclou sis annexos (p. 350-474): llista de persones enquestades, la transcripció ortogràfica i fonètica de catorze converses orals, qüestionaris emprats a les enquestes, llistat alfabètic amb definicions d'adverbis i connectors textuals, un apunt sobre com es diuen les hores en rossellonès, i la transcripció d'un manuscrit original de 1691
Nota: Inclou bibliografia (p. 479-493)
Nota: Tesi doctoral. Director: Joan Mascaró. Codirector: Joan Peytaví. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Filologia Catalana. Data de defensa: 21 de juliol 2011
Documento: Estudi
Materia: Gramàtica ; Català ; Rossellonès



La tesi al TDX

Text complet al DDD

El registro aparece en las colecciones:
Tipo de documento > Estudios

 Registro creado el 2018-03-05, última modificación el 2018-03-05



   Favorit i Compartir