L'adquisició del català com a llengua estrangera en el context multilingüe barcelonès. Estudi sobre les variables que intervenen en el procés d'aprenentatge d'alumnes adults indoirànics, arabòfons, sinoparlants i castellanoparlants / Laura Estors Sastre ; directors Ana Bartra Kaufmann i Joan A. Argenter Giralt
Estors Sastre, Laura
Bartra, Anna (Direcció de tesi)
Argenter, Joan A. (Direcció de tesi)
Departament de Filologia Catalana. Universitat Autònoma de Barcelona
Universitat Autònoma de Barcelona

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2014
Descripció: 1 recurs en línia (397 pàgines)
Resum: "El fet migratori representa un important aspecte de la realitat catalana: […] la població estrangera representa un 15% de la població a Catalunya. Actualment, el col·lectiu procedent del Marroc continua essent el més nombrós tant a Catalunya com a la ciutat de Barcelona. La presència de persones que provenen de la zona indoirànica (pakistanesos, hindis i bengalís) i de la Xina ha augmentat exponencialment a Barcelona. En certs casos als seus països se'ls informa de les oportunitats laborals que poden trobar a Catalunya, però rarament se'ls diu que per fer-ho els cal afegir al sarró unes hores d'aprenentatge de català i castellà. Gran part de les persones que cada any arriba a Barcelona desconeixen que a Catalunya s'hi dóna una situació de bilingüisme. En arribar s'adonen que al carrer els rètols són escrits en una llengua que no coneixen i que als comerços, a la televisió, hi senten un idioma similar al castellà però que té una entitat i unes característiques pròpies. Si volen accedir a determinats llocs de treball els caldrà conèixer la llengua (o les llengües) del país que els acull, per tal de cenyir-se a les lleis lingüístiques del país. És a partir d'aquest context sociodemogràfic i sociolingüístic que emmarquem la nostra recerca sobre l'adquisició del català com a llengua estrangera en el context multilingüe barcelonès, en què es detecten fins a 277 llengües diferents amb les quals individus de vàries cultures desenvolupen la vida quotidiana. A partir d'una perspectiva multidisciplinària, l'objectiu del treball és demostrar que, amb el mateix nombre d'hores d'aprenentatge de llengua catalana, l'estadi d'Interllengua en català mostrarà diferències significatives segons diverses variables lingüístiques, sociolingüístiques i socioafectives. […] La mostra està formada per 76 aprenents al·loglots (indoirànics, arabòfons i sinoparlants) i castellanoparlants, matriculats a cursos del nivell A2 de català que es coordinen des del Centre d'Acolliment Lingüístic de Barcelona (CALB). A partir de l'eina metodològica etnogràfica Casual Speech recollim informació per conèixer: la reacció dels aprenents davant del fet d'haver d'aprendre dues llengües en un mateix territori, les preferències lingüístiques a l'hora de triar el català o el castellà com a llengua d'acollida, les semblances i les diferències entre les situacions sociolingüístiques dels països d'origen i la catalana, les reaccions de l'entorn més proper a l'aprenent quan saben que estan estudiant català, les reflexions al voltant de la importància o no de conèixer el català a Catalunya, etc. Adoptant el marc de la Psicologia Social de la Llengua hem conegut el ventall de motivacions que empenyen els aprenents a estudiar català. […] Per tant, presentem les motivacions específiques en l'àmbit de l'aprenentatge del català com a LE en un context multilingüe com el de Barcelona. En aquest treball, també s'hi recopilen discursos sobre la llengua catalana - actituds positives i negatives - i alguns apunts sobre les percepcions dels alumnes de la mostra al voltant de les conductes lingüístiques - convergència lingüística - dels autòctons davant dels desconeguts (estrangers o no). Aquestes observacions permeten suggerir plans d'actuació per augmentar la confiança lingüística de la població catalana a l'hora de trencar el gel en català en qualsevol àmbit independentment de l'interlocutor. " [Adaptat de l'abstract de la tesi].
Contingut: Inclou quatre annexos: fitxa de sol·licitud que han d'omplir els estudiants que vulguin fer un estudi al Centre de Normalització Lingüística de Barcelona (p. 384), model d'autorització d'enregistrament de veu emprat durant la recopilació de dades (p. 385), pautes d'actuació i guió de les entrevistes dutes a terme com a treball de camp (p. 386-388) i llistat d'etiquetes dels valors de les variables (p. 389-397)
Nota: Inclou bibliografia (p. 369-382)
Nota: Tesi doctoral. Directors: Ana Bartra Kaufmann i Joan A. Argenter Giralt. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Filologia Catalana. Data de defensa: 15 de juliol 2014
Document: Estudi
Matèria: Adquisició i aprenentatge ; Català ; Segona llengua ; Multilingüisme ; Emigració i immigració ; Sociolingüística ; Actituds lingüístiques ; Barcelona ; Barcelonès



La tesi al TDX

Text complet al DDD

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

 Registre creat el 2018-01-25, darrera modificació el 2020-07-05



   Favorit i Compartir