Verbs psicològics catalans: el cas d'&quot;agradar&quot; i &quot;interessar&quot;

Data:	2017
Resum:	"Les característiques semàntiques de l'experimentador, una entitat animada concebible com un protoagent, permeten que habitualment tingui preeminència sintàctica i semàntica en les oracions amb verbs psicològics catalans, i expliquen la flexibilitat d'aquests predicats per adaptar-se als esquemes conceptuals dels parlants. L'experimentador només perdrà aquesta preeminència quan hagi de "competir" amb un agent prototípic dins l'oració, una construcció agentiva coherent amb un experimentador amb cas acusatiu. Els mecanismes oracionals de preeminència semàntica i sintàctica donen raó del règim habitual amb datiu dels verbs 'interessar' i 'agradar', com també dels contextos específics en què aquests verbs poden presentar-se en acusatiu, tot i que de forma més forçada en el cas del verb 'agradar'".
Nota:	Inclou referències bibliogràfiques (p. 84-88)
Document:	Estudi
Matèria:	Verb ; Sintaxi ; Semàntica ; Oració ; Cas gramatical
Publicat a:	Caplletra, Núm. 62 (Primavera 2017), p. 65-88 (Articles miscel·lània) , ISSN 2386-7159

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

Registre creat el 2017-06-15, darrera modificació el 2023-06-17

El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.

Els administradors del sistema han estat avisats.

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat