| Resum: |
Anàlisi de la influència de textos de matèria troiana -clàssics i també medievals- en les lletres catalanes medievals. S'hi explica que tota la cultura de l'edat mitjana es fa ressò de motius històrics i morals que s'expressen a través de la matèria de Troia. Com que el grec era pràcticament desconegut a l'Europa occidental fins al segle XV, la 'Ilíada' només era coneguda en versió llatina. Es coneixien episodis de la guerra de Troia gràcies a passatges de Virgili, Ovidi i Sèneca. Lola Badia presenta les dues cròniques pseudoclàssiques de Dictis i Dares i explica que la 'Historia destructionis Troiae' de Guido delle Colonne va esdevenir l'obra de referència sobre la guerra de Troia durant els segles XIII-XV. Seguidament, demostra que l'exemple troià representava un patrimoni comú que proporcionava esbargiment honest i instrucció moral. A l'últim apartat, Badia explica el pes que té l'obra de Guido delle Colonne en les lletres catalanes centrant-se en el 'Curial', el 'Tirant lo Blanc' i les narracions de tema troià de de Roís de Corella. |