De noms propis en el llenguatge: una visió històrica i actual de l'eponímia mèdica

Data:	2012
Resum:	De la sinopsi que encapçala l'article: "La utilització dels epònims és freqüent en medicina. Un bon nombre d'estructures anatòmiques, malalties, procediments diagnòstics i mètodes de tractament deuen el nom a la persona que els va descobrir o els va descriure. En aquest article es fa un repàs d'aquest tipus de terminologia i s'analitza la contribució dels metges i científics catalans a l'eponímia mèdica. Es presenten els epònims originats per catalans (més de noranta) que han contribuït de diferents maneres a la internacionalització de la medicina catalana. Alguns autors suggereixen que s'abandoni l'ús dels epònims en favor de termes més descriptius i els consideren una rèmora del passat, una terminologia imprecisa, que porta a la confusió. ".
Document:	Estudi
Matèria:	Català ; Llenguatge d'especialitat ; Formació de mots ; Medicina
Publicat a:	Llengua, societat i comunicació, Núm. 10 (2012), p. 74-83, ISSN 1697-5928

L'article a RACO

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

Registre creat el 2013-11-19, darrera modificació el 2023-07-24

El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.

Els administradors del sistema han estat avisats.

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat