De noms propis en el llenguatge: una visió històrica i actual de l'eponímia mèdica

Fecha:	2012
Resumen:	De la sinopsi que encapçala l'article: "La utilització dels epònims és freqüent en medicina. Un bon nombre d'estructures anatòmiques, malalties, procediments diagnòstics i mètodes de tractament deuen el nom a la persona que els va descobrir o els va descriure. En aquest article es fa un repàs d'aquest tipus de terminologia i s'analitza la contribució dels metges i científics catalans a l'eponímia mèdica. Es presenten els epònims originats per catalans (més de noranta) que han contribuït de diferents maneres a la internacionalització de la medicina catalana. Alguns autors suggereixen que s'abandoni l'ús dels epònims en favor de termes més descriptius i els consideren una rèmora del passat, una terminologia imprecisa, que porta a la confusió. ".
Documento:	Estudi
Materia:	Català ; Llenguatge d'especialitat ; Formació de mots ; Medicina
Publicado en:	Llengua, societat i comunicació, Núm. 10 (2012), p. 74-83, ISSN 1697-5928

L'article a RACO

El registro aparece en las colecciones:
Tipo de documento > Estudios

Registro creado el 2013-11-19, última modificación el 2023-07-24

El sistema ha encontrado un error mientras gestionaba su petición.

Los administradores del sistema han sido avisados.

En caso de duda, póngase en contacto con p.traces@uab.cat