| Data: |
1997 |
| Resum: |
Castellanos aprofita el marc del teatre català per reivindicar el paper de la cultura, la nacional, en la societat. En fer-ho, reflexiona sobre el corpus literari català i els referents de la llengua, alhora que remarca com de difícil ha estat la construcció cultural catalana, que mai no ha gaudit d'una "estabilitat bàsica". Destaca la funció de la universitat en la recerca d'aquesta estabilitat -en el joc de la continuïtat i la renovació- però matisa que aquest diàleg s'ha d'establir en tot l'espectre cultural, des de l'institucional fins als impactes de la contracultura. Emfatitza que és un requisit indispensable valorar el propi corpus literari per poder gaudir de bona salut cultural. |
| Nota: |
Aquest article va ser publicat originalment dins del volum de presentació de la temporada 1992-1993 del Centre Dramàtic de la Generalitat: 'Cicle de teatre clàssic català' (Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1992), p. 6-11, i va ser reproduït per la revista 'Cultura', núm. 33 (abril, 1992), p. 28-31. El text ha sofert modificacions per a l'edició en llibre. La versió inclosa en aquest llibre va ser posteriorment recollida a l'antologia: Jordi Castellanos, 'Literatura i societat. La construcció d'una cultura nacional', Barcelona: L'Avenç, 2013, p. 43-53. |
| Document: |
Estudi |
| Matèria: |
Literatura catalana ;
Recepció de la literatura ;
Escriptors catalans ;
Teatre català ;
Cultura catalana ;
Política cultural ;
Universitats |
| Publicat a: |
Literatura, vides, ciutats / Jordi Castellanos, Barcelona : Edicions 62, 1997 (p. 7-17) |
visitant ::
identificació
