Abstract: |
Margalida Tomàs analitza el paper de Marià Aguiló durant els primers anys dels Jocs Florals de Barcelona, marcats per la polèmica, tot just començada, amb Antoni de Bofarull a propòsit de la unitat de la llengua i de la seva plasmació escrita. Les primeres inquietuds de cara a la unitat ortogràfica les trobem ja el 1861, i l'any següent pren forma la comissió ortogràfica, de la qual Bofarull es distancià tot seguit. Es conformen, doncs, dos projectes ortogràfics: el de Milà i Fontanals i el d'Antoni de Bofarull. Si bé Aguiló centrà els seus esforços en la defensa lingüística dels jocs, progressivament va anar pesant més la transcendència política de l'esdeveniment. S'hi esmenta particularment, també, la importància dels articles de Josep Taronjí. La segona part de l'estudi ressegueix les disputes i els canvis en la institució fins els Jocs Florals de 1875, amb l'anàlisi paral·lela del paper d'Aguiló, caracteritzat per la ferma voluntat d'incloure les veus mallorquines en el marc de les lletres catalanes a fi de col·laborar en la consolidació d'una llengua i d'una literatura unitàries i cohesionades. |