| Resum: |
Jaume Corbera reflexiona sobre les interferències lingüístiques, entre les quals distingeix aquelles que actuen positivament -és a dir, aportant un nou mot o una nova estructura a la llengua- i aquelles que ho fan negativament -és a dir, induint una supressió, una omissió-, i conclou que no sempre cal rebutjar sistemàticament les interferències sinó que s'ha de valorar si aporten o no un matís inèdit a la llengua. A la segona part de l'article, l'autor comença a esbossar l'origen dels signes d'interrogació i admiració i anuncia un segon article en què acabarà de desenvolupar aquesta qüestió. |