| Resum: |
Margalida Pons analitza la narrativa catalana experimental durant el postfranquisme, definida, més generalment, com a "espectre heterogeni de pràctiques que tenen en comú l'obliteració de les estructures i de la respectabilitat discursiva de la novel·la tradicional". Estableix, d'entrada, les característiques de la línia textualista, seguida per Carles Hac Mor, Biel Mesquida i Josep-Lluís Seguí, entre altres. Hi ha altres casos relativament particulars però amb punts importants en comú: Quim Monzó, Joaquim Sala-Sanahuja (més proper a l'escriptura automàtica surrealista), Antoni Munné-Jordà, Isa Tròlec. L'estudi aclareix les constants del discurs teòric textualista, i assaja d'establir uns quants punts comuns en l'heterogènia "narrativa d'experimentació". L'epíleg de l'article informa dels projectes de recerca desenvolupats, en aquesta direcció, des del 2004 a la Universitat de les Illes Balears, i adreça el lector al web sobre Discursos d'Experimentació en la Narrativa Catalana (DENC), acollit per la UIB. |
visitant ::
identificació
(1940-2016) ;
Mesquida, Biel 
