| Abstract: |
Jordi Malé analitza les influències i el discurs teòric del Carles Riba adolescent, quan, per primera vegada, s'oposa al seguiment irreflexiu de les tesis maragallianes a propòsit de la creació poètica. Medina espigola en les petges més reculades del Riba teòric (fins en una carta d'amor de 1911), prefiguradores d'una poètica que, ben poc després, desembocaria en en les primeres 'Estances'. Abans, però, i deixant enrere la denominada "etapa virgiliana" de la seva poesia primerenca, el poema "Migdia" marcaria un punt d'inflexió que adreçaria el poeta cap al tipus de lírica que desplegaria a les 'Estances'. És en aquest tombant de la seva expressió poètica, a més, que coneix Clementina Arderiu. I, no en va, a les 'Estances' s'hi percep, a més de l'intent de definició de la poesia, "la inquietud per comprendre què és l'amor". Tot seguit, Malé ofereix una lectura de les primeres 'Estances', tal com aparegueren al setmanari 'Catalunya' entre 1913 i 1914, que subratlla la presència de Leopardi, Safo i Baudelaire. L'anàlisi ofereix lectures de diverses estances, al voltant dels temes de la possessió de l'objecte de desig, el plaer de la carn o l'incendi d'amor, i sempre tenint en compte la data de cada poema en cadascun dels estadis del manuscrit corresponent. Entre altres conclusions, Malé destaca l'originalitat de les 'Estances' per tal com enfoquen el tema amorós "plantejant-lo com un problema i expressant-lo mitjançant la representació de petits drames protagonitzats per abstraccions". |
guest ::
login
(1893-1959) ;
Maragall, Joan 
