| Resum: |
Josep Lluís Sirera analitza la situació del teatre al País Valencià durant la guerra civil espanyola, fent un apunt inicial sobre la trajectòria del teatre valencià des de finals de segle XIX. L'autor explica sobretot els resultats de la col·lectivització impulsada després de l'inici de la guerra civil per part de la CNT i la UGT, i la política del Comité Executiu d'Espectacles Públics (CEEP), dirigida principalment a assegurar el rendiment econòmic de les sales, a mantenir els llocs de treball i els ingressos, i a fer un teatre de diversió enfront dels desastres de la guerra. Aquest darrer aspecte, el de la manca de renovació de la programació, serà criticat des de diferents fronts, com el Ministeri d'Instrucció Pública i els comunistes, que procuraran arrabassar el poder als anarquistes, fins que el 6 d'abril de 1938 s'arribarà a un acord entre govern republicà i CNT. Josep Lluís Sirera dedica una atenció especial a descriure el teatre predominant a l'època, i sobretot a analitzar les principals renovacions que s'apuntaren, encara que aquestes fossin magres o que topessin amb la realitat del gust majoritari, partidari de les obres convencionals o del teatre de varietats. Sirera destaca que bona part de la programació més compromesa va adoptar el gènere del melodrama, acceptat popularment, però amb nous continguts i formes. |
visitant ::
identificació
;
UGT : Unió General de Treballadors 
