Resum: |
Després d'una caracterització del més fonamental del "projecte catalanista" de Valentí Almirall, "ideològicament plural, socialment interclassista, regeneracionista, modernitzador i accidentalista", Josep Pich acosta el lector a la figura del polític i activista cultural barceloní, i n'assenyala els vincles amb els sectors populars de la Renaixença. Un cop ubicat, el personatge, en el seu context, l'estudi se centra en la proposta lingüística d'Almirall, resseguible, almenys, des de 1867, i situada en l'entorn polític dels anomentats "federals intransigents". Acabat el breu període republicà, i després d'un temps de silenci, destaca el seu impuls a l'aparició del 'Diari Català' (1879-1981), "fita cabdal en la història del periodisme català, en el procés de normalització de la llengua, en la politització del catalanisme i en la construcció nacional catalana", des d'on Almirall impulsà el "federalcatalanisme". Pich demostra la importància capital del personatge com a precedent del catalanisme polític, i constata la seva reivindicació constant d'un tema tan transcendent com el de l'oficialitat de la llengua. En aquest punt, l'estudi aprofundeix en els matisos de la ideologia lingüística almiralliana, fins al moment culminant de la publicació de 'Lo catalanisme'. En acabat, Pich relata la davallada d'Almirall, la pèrdua de presència i la marginació de l'àmbit cultural i polític barceloní, durant els darrers anys de la seva vida. Aquestes darreres circumstàncies no lleven pes, però, al seu llegat. |