| Resum: |
Simona Škrabec introdueix el tema del bandejament de la qüestió nacional a Europa després del Tercer Reich, i el relaxament d'aquesta situació que es va produir als anys vuitanta, fet que permeté veure de nou la literatura com un fet nacional: un dels exemples n'és la Fira de Frankfurt, i el seu interès per promocionar les literatures més petites. L'any 2007 fou el torn de la literatura catalana. Škrabec valora el paper del traductor, critica els dèficits del mercat literari, i considera que el català "no té prou força per imposar-se amb la naturalitat de les cinc o sis llengües grans d'Europa", i que a més "d'enretirar la densa cortina lingüística, també ha de ser capaç d'enretirar el teló fet de perjudicis polítics". |