| Resumen: |
Vicent Salvador pren el cas de Joan Fuster com a paradigma de "la ineludible condició autorial que assoleix, al seu torn, el traductor o traductora d'una obra literària en el si del context editorial d'arribada". L'estudi adverteix, d'entrada, sobre el lligam de tot traductor amb la seva època, el seu espai geogràfic, el seu context sociocultural i la seva llengua, a banda de les característiques específiques de caire individual. Després d'una concisa impressió general de les contingències de la traducció al català i del català, Vicent Salvador aborda el cas concret de Joan Fuster. Sobretot als anys 60, Fuster emprengué una tasca traductora amb la voluntat d'aportar a les lletres catalanes un seguit d'obres de rellevància europea, amb la consciència que aquesta també era "una fita cabdal de la normalització de la literatura catalana". Les aportacions fusterianes són, sobretot, d'origen francès (particularment la prosa i la novel·la d'Albert Camus, del qual va traduir 5 obres), amb incursions en la literatura italiana (Ignazio Silone). El cas de Camus és plenament indicatiu de la vinculació de l'autor de Sueca amb els corrents literaris i filosòfics francesos del moment. Una vinculació que queda reflectida en la seva obra i en els pròlegs de les mateixes obres traduïdes. L'estudi passa, després, a considerar les poques traduccions existents d'obres de Fuster i el debat sobre la vigència dels seus assaigs. En acabat, Salvador ofereix una relació dels títols traduïts per l'autor i de les tres traduccions del 'Diciconari per a ociosos'. |
visitante ::
identificación
(1922-1992) ;
Camus, Albert 
