| Data: |
2004 |
| Resum: |
Xavier Lamuela revisa la "panòplia de sentits diversos" del terme "normalització lingüística" i redefineix nocions com ara els objectius de la planificació lingüística, les "funcions socials de la llengua" o les "funcions lingüístiques de la societat". Se centra en la dicotomia 'establiment' i 'instal·lació': l'establiment és el procés sociolingüístic pel qual una llengua es dota de necessitat d'ús i adquireix la funció discriminant principal. La instal·lació és un estadi anterior a l'establiment i no hi condueix per força. Consisteix en una estandardització lingüística parcial i en l'adquisició també parcial de funcions socials discriminants, però no amb caràcter absolut o principal. Lamuela defensa que, en el context sociopolític actual, el català pot optar a reforçar l'estatus de llengua instal·lada, però difícilment pot assolir la preeminència absoluta d'una llengua establerta. Els seus punts de vista són compatibles amb la reivindicació de nocions com ara "llengua pròpia" o "llengua territorial", i l'enfronten tant als neoliberals que defensen concepcions utilitaristes i pseudonaturalistes com als qui advoquen pel monolingüisme en català. Dit en altres termes, Lamuela refuta la disjuntiva excloent entre normalització lingüística o substitució lingüística i suggereix l'acoblament entre les reivindicacions polítiques i la reelaboració teòrica del discurs sociolingüístic. |
| Nota: |
Inclou bibliografia (p. 240-242) |
| Nota: |
Resum extret de la presentació del monogràfic |
| Document: |
Estudi |
| Matèria: |
Sociolingüística ;
Normalització lingüística ;
Planificació lingüística ;
Conflicte lingüístic ;
Català ;
Substitució lingüística ;
Política lingüística |
| Publicat a: |
Caplletra. València, núm. 37 (2004, Tardor), p. 215-242 (Monogràfic "Per a una nova sociolingüística catalana") , ISSN 2386-7159 |
visitant ::
identificació
