| Resum: |
F. Xavier Vila estudia les connexions entre la teoria social i la indagació sociolingüística produïda als Països Catalans. Remarca que la interdisciplinarietat no ha estat fins ara ben resolta, ni del costat de les ciències socials, que sovint es mostren "alingües", ni del de les ciències del llenguatge, escassament interessades a explorar la dimensió social. Vist que han conviscut més com a terrenys paral·lels que no com a dominis interconnectats, la col·laboració interdisciplinar és més un 'desideratum' teòric que un fet observable. Per això es pot dir matafòricament que hi ha "massa valls i massa pocs ponts", encara que l'eclecticisme teòric i metodològic resulti indispensable per tal de defugir dogmatismes innecessaris. Acceptada la indefinició bàsica de les relacions interdisciplinars, Vila passa revista als estudis generats en l'àmplia "interfície" que vincula llengua i societat. Això el porta a considerar tendències i resultats de recerca de molts diversos camps: etnografia de la comunicació, sociologia de la llengua, politologia i dret lingüístic, demografia lingüística, psicologia social de la llengua i psicolingüística. Una revisió semblant opera per la banda dels estudis de sociolingüística catalana, entenent-los en un sentit molt lat, i discriminant-hi tres eixos dominants: un de lingüístic, un de social i un de psicològic. Per això, a més de la producció sociolingüística estricta, considera les aportacions que es fan a l'estudi social de la llengua en les parcel·les de l'economia, la pedagogia, l'antropologia, la pedagogia o la comunicació social, entre d'altres. |
visitant ::
identificació
