| Resumen: |
Josep Romeu i Figueras ressegueix un vell tòpic recurrent i compartit en diverses peces poètiques arreu de la Romània, des del segle XIII fins, almenys, ben entrat el XVI. Es tracta d'un motiu iniciat sempre en un vers "segons el qual el o la protagonista es lleva de bon matí" i es dirigeix a un "indret agradós", on acaba entualant amb algú del sexe oposat "una conversa amorosa que sol acabar feliçment". L'autor en troba una primera petja en una pastorel·la del trobador Giraut d'Espanha i, a partir d'aquí, en altres composicions tant de la cançonística cortesa com de la poesia popular i tradicional. El tema troba una variant molt productiva en el motiu del rossinyol, sovint un rossinyol confident i missatger. Per aquesta via, Romeu hi enllaça moltes altres composicions de procedència diversa, catalanes, castellanes, franceses o italo-catalanes, fins arribar a Pere Serafí, que també desplega el tema en una cançó. |
visitante ::
identificación
;
Espanha, Gueraut d' 
