Resum: |
Montserrat Palau estudia i cerca les bases del feminisme de Maria Aurèlia Capmany, de costat de la seva reivindicació nacional, perquè, segons Palau, gènere i nacionalisme "tenen uns punts de partida i de formulació similars". D'entrada, es comenta el dietari inèdit de Maria Aurèlia Capmany escrit entre el 26 de maig de 1937 i el 28 de febrer de 1939, on la presència de la guerra civil va adquirint cada vegada més importància. És arran de la guerra que l'escriptora pren consciència que la seva idea de país ha estat destruïda, i quan també es planteja la seva condició de dona, sota la repressió franquista. A les novel·les escrites durant els anys quaranta i cinquanta comença a tractar-se el tema de la identitat femenina i el context repressor. Tot i així, el tema del gènere i del nacionalisme irromp sobretot a partir dels anys seixanta, quan l'escriptora adquireix més ressò públic. Tot seguit, es ressegueixen les influències, dins del pensament feminista, que va rebre Maria Aurèlia Capmany, especialment pel que fa a Simone de Beauvoir. Capmany critica el "feminisme burgès noucentista" i concep el feminisme, des d'un punt de vista marxista, com un "moviment polític dependent d'altres moviments". Un d'ells és la lluita nacional dels Països Catalans. En paraules de Montserrat Palau, "la concepció de l'ésser humà com a subjecte històric serà bàsica en la seva etapa de plenitud novel·lística". Finalment, Montserrat Palau valora la importància, les característiques i el ressò del feminisme de Maria Aurèlia Capmany. |