Resum: |
Lluïsa Julià estudia la relació intel·lectual entre Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig, partint d'una entrevista entre les dues escriptores feta l'any 1991. En primer lloc, comenta el mestratge de Maria Aurèlia Capmany sobre l'obra i el pensament de Montserrat Roig, sobretot respecte a la condició de la dona en la societat de postguerra i a la seva reivindicació alliberadora (on destaca la importància, entre d'altres, del llibre 'La dona a Catalunya'). En segon lloc, comenta el contacte establert entre les dues escriptores, que "simbolitza la plasmació del retrobament i de l'evolució de tota una línia soterrada, situada en els marges, del pensament de la dona a Catalunya durant el segle XX". La reivindicació pels drets de la dona i per la llibertat als anys trenta, sotmesa sota l'ensulsiada franquista, rep nova força amb la generació dels anys setanta: és l'enllaç entre Maria Aurèlia Capmany i Montserrat Roig. Lluïsa Julià compara les seves concepcions de la maternitat i de l'emancipació sexual de la dona, i, especialment, la seva reivindicació de la memòria: en aquest context cal situar el treball assagístic de Maria Aurèlia Capmany i el treball literari i de periodisme d'investigació de Montserrat Roig. En tercer lloc, comenta la visió de Capmany dels conceptes d'autoritat i de llibertat: l'escriptora rebutja l'autoritat opressiva del franquisme i busca una autoritat que respon a la figura de l'intel·lectual compromès. Aquest refús a l'ordre polític imposat i la recerca de nous mestratges es troba també en Montserrat Roig. |