| Resum: |
Llorenç Soldevila fa balanç de la literatura memorialística catalana, entesa àmpliament pel que fa als gèneres (des de la prosa a la novel·la, passant per la poesia o l'epistolari). N'analitza, primer, els antecedents des de finals del segle XIX i, en l'etapa de producció més normalitzada, a partir dels anys seixanta del segle XX, acota l'estudi per dècades. Les conclusions de Soldevila passen per l'atenció a la multiplicitat de gèneres i al notable impuls de l'edició de llibres de caràcter autobiogràfic, sobretot al Principat (però amb un pes creixent en diversos catàlegs d'editorials d'arreu dels Països Catalans). Constata, també, l'alça de l'interès per les experiències meorialístiques del franquisme i conclou, per tot plegat, que, en aquest camp, "som a prop de la normalitat". |