| Resum: |
Havent establert els límits temporals de la producció de Gabriel Ferrater com a crític d'art (anys 50), Jordi Ibáñez desenvolupa i justifica dues hipòtesis complementàries i coherents per les quals se n'explica el tall sobtat. La primera apunta a l'esgotament del seu perfil com a crític d'art, ja llavors manifestament errat. La segona accentua l'interès d'emprar el seu ideari sobre art com a preparació cap a la poesia, amb el benentès que la creació literària li oferia possibilitats que la pintura li negava. El seu rebuig frontal d'orientacions pictòriques fonamentals, com la informalista, o l'associació d'abstracció i decorativisme, etc. , denoten "una posició neonoucentista, o com a màxim postcézanniana" que traeix el seu "criticisme formalista i immanentista". A part dels seus escrits sobre pintura, Ibáñez es refereix a textos com el que conforma el capítol setè de la novel·la 'Un cuerpo o dos' per a evidenciar que la poesia ferrateriana és "el revelat en negatiu de les seves idees en positiu". |
visitant ::
identificació
;
Martín Gassó, Josep Maria de 
