Abstract: |
Rossend Arqués estableix els eixos de la relació que Josep Pla va mantenir amb Itàlia, partint de les referències que es troben a la seva obra. Comença per esmentar els preparatius i lectures previs sobre el país, i passa, després a analitzar les variants d'un fragment concret que exemplifica els múltiples canvis a què Pla sotmetia els propis textos. La fascinació de l'escriptor empordanès per Itàlia, que té l'origen en la seva corresponsalia periodística del 1922, serveix a l'autor de l'estudi per a posar de relleu els recursos retòrics del prosista, d'entre els quals destaquen les pauses, la vivor, plasticitat i detall de les descripcions, i altres recursos propis de la literatura de viatges. En general, hi domina la visió positiva d'Itàlia, sovint contraposada a la imatge i l'opinió del propi país, i marcada per l'impacte que suposà, en la seva joventut, la presència abassegadora de l'art. |