| Resum: |
Josep M. Balaguer planteja quin és el grau de reelaboració dels textos apareguts a 'Catalans de 1918', de J. V. Foix, respecte del diari original, i amb quin criteri van ser recopilats, atès que, tot i la desaparició de les llibretes on van ser aplegats per primera vegada, s'hi distingeix la voluntat de l'autor de suggerir canvis respecte del suposat dietari original. Tot seguit, Balaguer posa exemples de falses incoherències en les referències temporals que confirmen la voluntat de Foix de "deixar clara la ficcionalització a què sotmet uns materials en què apareixen uns fets viscuts d'un origen remotament real" i d'encetar un procés de revisió històrica fet des de la poètica postsimbolista. Fa sentit, així, que el llibre, publicat el 1965, dugui dates d'entre 1911 i 1922 i salti a dues notes finals de 1929 i 1952, passant per alt la República, la guerra civil i bona part de la postguerra: amb aquest procediment, el poeta reconstrueix la seva imatge d'escriptor al marge de la proposada pel realisme històric. La pretensió última de Foix és establir un fil de relació poeta-societat en què ell mateix s'inclou i, d'acord amb el postsimbolisme, mostrar-nos-en el procés de recerca. La idea recurrent de la normativa fabriana com a conjunció del comú i el divers, com a jerarquització i com a subordinació, conscient i no tiranitzada, a una tradició, són alguns dels aspectes que surten al llibre, el qual culmina amb l'acord final amb Carles Riba assolint, així, la recreació de la pròpia imatge com a poeta que desenvolupa una funció en el seu entorn. |
visitant ::
identificació
;
Carner, Josep 
