| Resum: |
Xavier Vall comença donant exemples de precedents de Narcís Oller en el gènere aforístic que confirmen les seves 'Guspires' com a aplec conclusiu de l'autor pel que fa als aforismes i com a corpus d'interès per a una aproximació a la seva ideologia. En aquest sentit, hi queden reflectides a bastament les tensions amb els modernistes i amb els noucentistes, la sensació de bandejat que arrossegà sempre i la filiació literària per un matisat realisme amb deixos sentimentals. La ideologia literària i els pensaments sobre art del novel·lista de Valls hi tenen una presència molt notable: Oller es refereix repetidament al procés creatiu de l'artista i a la genialitat, que ha de superar el domini tècnic, però suavitza el seu idealisme amb l'acceptació que l'art ha de basar-se en 'el natural'. Pel que fa a l'estil, defensa la sobrietat i, en matèria de gèneres, opta per la novel·la, que considera analítica, enfront de la síntesi poètica. No queden al marge aspectes morals i sentències sobre les relacions socials, la política o, encara, sobre la recepció literària de públic i crítica, a més del concepte que tenia de la fama. |