| Resum: |
Jordi Castellanos exposa els motius pels quals es pot afirmar que el decadentisme "és un tret essencial en Ruyra". Si, per una banda, el decadentisme li oferí la possibilitat de conjuminar la seva formació, bàsicament romàntica, amb el realisme, de l'altra cohesionava la seva idea de l'art amb la religiositat convulsa que professava. Com molts decadentistes, Ruyra s'aferra a la religiositat a partir del refús del modern materialisme, bo i conservant uns orígens positivistes que agreugen el conflicte, palesats, sobretot, en l'intent d'explicacions fisiològiques per a la vida psíquica. El notable pòsit del pensament d'Herbert Spencer en el narrador gironí és una altra prova de la proximitat amb aquests corrents. L'idealisme i, sobretot, el dualisme a què pot conduir el caràcter equívoc d'aquest pensament són trets fàcilment detectables en la narrativa de Ruyra, el qual derivaria cap a una certa estètica de la sensació i, en darrer terme, cap a un decadentisme refrenat però constatable, i encara matisat per l'encaix del seu particular naturisme. Partint de les narracions, dels textos teòrics i d'alguns poemes, Castellanos hi fa evident la coexistència del pla real i del desconegut, la tendència a una voluntat de suggestió, la incorporació del misteriós i el fantàstic en la realitat, l'abundància de situacions de trànsit (de moments de canvi) i, encara, la importància atorgada al llenguatge, relacionable amb els procediments simbolistes. |
visitant ::
identificació
;
Spencer, Herbert 
