| Fecha: |
1998 |
| Resumen: |
L'ortografia valenciana del segle XVII es caracteritzava pel seu conservadorisme. Al segle XVIII, sorgiren algunes propostes que intentaren canviar aquest tarannà i modernitzar, per tant, el sistema ortogràfic valencià. La reforma de Carles Ros es basava en l'etimologia, l'ús comú i la pronúncia i tenia un propòsit normatiu. Teodor Tomàs, en canvi, volia facilitar la lectura dels textos antics i, tot i que sí que introduí algunes innovacions lèxiques, es mantingué força conservador en l'ortografia. Potser fou Escorigüela qui trencà més amb la tradició ortogràfica valenciana ja que hi innovà i la simplificà a partir de la fonètica de la ciutat de València i del castellà. De fet, el propòsit d'Escorigüela era establir un model lingüístic culte apte per a la llengua literària. |
| Contiene: |
Inclou en apèndix la reproducció, en la llengua de l'original, de les 'Reflexiones críticas sobre el lenguage valenciano' de Joan Baptista Escorigüela
|
| Documento: |
Estudi |
| Materia: |
Valencià ;
Ortografia ;
1700-1800 ;
Llengua literària ;
Normativa de la llengua ;
Planificació lingüística ;
País Valencià ;
1700C
Ros, Carles 
;
Escorigüela, Joan Baptista
;
Tomàs, Teodor
;
Planells, Leopold Ignasi
|
| Publicado en: |
Llengua & Literatura. Barcelona, núm. 9 (1998), p. 101-151 (Estudis i edicions) , ISSN 2013-9527 |
visitante ::
identificación
