| Resumen: |
Joan Ferraté comenta la imatge de Carner que es desprèn de les primeres publicacions i que condicionà les lectures dels llibres posteriors. D'aquesta manera, 'Auques i ventalls', llibre publicat per primera vegada l'any 1914, va patir la lectura reduccionista que identificava Josep Carner com a poeta "idíl·lic, enamoriscat i humorista". Segons Ferraté, "és el pas del pretext al poema, i no pas el desenvolupament d'un to, allò que constitueix la contextura fonamental, i regular, de l'art de Carner". "La modèstia i l'abnegació", la recerca de "la presència fortuïta de l'instat", l'ús "d'un esquema rígid de rimes", de la "mímesi", així com d'"una poesia abocada enfora del seu autor" en la qual se'ns mostra la "il·lusió que el perfecte encaix del pretext s'ha fet sol i sense que el poeta hi hagi intervingut de cap altra manera que ajudant, potser, una mica les intencions de la natura", són algunes de les característiques més destacables i que el crític ha de tenir en compte per apropar-se a aquests poemes. Finalment explica les diferents edicions (1914, 1935 i 1957) i els canvis que el text ha anat patint. |
visitante ::
identificación
(1884-1970)
