Resumen: |
Pep Vila estudia la presència del teatre profà en llengua catalana al Rosselló, especialment a Perpinyà, entre els segles XV i XX. El panorama que presenta l'autor fa palesa una influència molt forta de les circumstàncies polítiques sobre el món teatral. Així, mentre durant els segles XVI-XVII el teatre en català és més o menys present (si bé ja en desavantatge en relació amb el francès o fins i tot el castellà), el cop més dur arriba al segle XVIII, en què la francesització de la societat rossellonesa és cada cop més evident, cosa que duu implícita la marginació del català de la vida pública en favor del francès, prestigiat com a llengua de cultura. El teatre en llengua pròpia reduirà la seva presència a obres hagiogràfiques, comèdies de to menor i peces breus humorístiques de baixa qualitat. |