| Abstract: |
L'article ressegueix la valoració crítica que Carles Riba féu de Francesc Pujols en la sèrie d'articles que li dedicà, inicialment concebuts com a exercici d'estilística -donades les característiques especials de la prosa de Francesc Pujols. El crític qüestiona la filiació maragalliana d'aquest, i afirma que, si bé és constatable, cal cercar l'explicació de la seva presència en el reaprofitament superficial d'alguns elements destacats de l'obra de Maragall, com "l'il·luminisme" o "espontaneïtat". Continua afirmant que, en el fons, el que està fent Pujols és una paròdia del poeta, sense especificar si és o no volguda. Malé especifica que, possiblement, l'autor acabés fent paròdia de Maragall sense ser-ne conscient. Finalment, a partir del setè article de la sèrie, Carles Riba s'ajusta, ja, al seu propòsit inicial, fa una crítica estilística i conclou que allò més interessant en Francesc Pujols, un cop descartada la seva validesa com a crític d'art, és la seva prosa. |