Abstract: |
Repàs als autors més representatius de l'humanisme, especialment Joan Ferrandis d'Herèdia, Bernat Metge i Francesc Eiximenis i a les biblioteques d'estudiosos de la cultura clàssica com Joan Margarit i Pau, el príncep de Viana o l'arxiver reial Pere Miquel Carbonell. Segons Marc Mayer, la influència clàssica en la formació i l'obra d'autors com Joan Roís de Corella posa de manifest la força de la cultura humanística a tots els nivells literaris, especialment en les traduccions i les obres gramaticals o diccionaris. D'aquests darrers, l'autor de l'estudi en fa un seguiment des del segle XV fins al XIX. Del segle XIX Mayer remarca l'aparició dels dos volums del 'Diccionari Catalán-castellano-latino' publicat a Barcelona (1803 i 1805) . obra de J. Esteve, J. Belvitges i A. Juglà, i la 'Gramàtica grega' (1847) a cura d'A. Bergnés de las Casas. Pel que fa als estudiosos, es recorda J. Rubió i Ors, A. Rubió i Lluch, J. Rubió i Balaguer, Lluís Segalà, Lluís Nicolau d'Olwer i, en relació a les institucions, es comenta la Fundació Bernat Metge, creada el 1923, sota el patronatge de Francesc Cambó, i de la qual es citen diversos hel·lenistes i llatinistes. Després de la guerra civil espanyola, s'esmenta la importància de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Autònoma de Barcelona en els estudis de la cultura clàssica i humanística i es qualifica el panorama actual d'" afalagador i digne hereu d'un passat il·lustre". |