Resum: |
Sobre les característiques discursives de les 'Rondalles valencianes'. L'autora parteix d'una investigació resumida a 'De princeses i herois' (1988), on proposava mostrar les lleis que mouen les narracions de tradició oral valencianes a partir de l'anàlisi de les rondalles d'Enric Valor i des de la metodologia proposada per Vladimir Propp. En aquest article s'assaja una fixació de les unitats més significatives del corpus valorià tot comparant-lo amb les d'altres reculls com el d'Amades, Serra i Boldú, Tomàs Escuder i Josep Palacios, entre d'altres. També tracta les diferències discursives que hi ha entre les dues edicions de les rondalles (1975 i 1984). L'autora conclou que, tot i compartir bona part de les característiques habituals de les rondalles escrites, la finalitat d'Enric Valor no era la d'un folklorista, sinó la d'un novel·lista que fa ús d'esquemes rondallístics. |