| Data: |
2000 |
| Resum: |
Un ràpid cop d'ull a les apòstrofes al lector disseminades al llarg dels versos de la 'Commedia' de Dant permet adonar-se de la importància d'aquestes interrupcions de l'objectivitat narrativa de l'obra: la seva abundància adverteix d'un tractament específic del "jo" poètic, mentre que un estudi més acurat descobreix en aquestes l'afany de temporalització que guiava l'autor, en tant que dipositari d'una revelació teològica que només podia compartir amb la resta de la humanitat transformant-la en experiència temporal i històrica. L'escrupulós respecte amb què Febrer va tractar l'obra de Dant en la seva traducció es fa apreciable també en aquests aspectes, on forma i contingut són més que mai indeslligables. Una anàlisi dels traductors a l'edat mitjana, així com de les traduccions de la 'Commedia' fetes en l'àmbit hispànic en aquell període, atorga més gran relleu a la labor d'aquest traductor, la fidelitat del qual va donar al públic català la possibilitat de reproduir l'experiència del poeta toscà. |
| Nota: |
Inclou bibliografia (p. 52-54) |
| Document: |
Estudi |
| Matèria: |
1429 ;
Traducció al català ;
Narrativa en vers ;
Narrativa italiana ;
Veu poètica ;
Tècniques literàries ;
1420X
Dante Alighieri 
;
Febrer, Andreu
(Trad.) |
| Obres: |
Dant Alighieri.
Divina comèdia
Dant Alighieri.
Divina comèdia . Traducció d'Andreu Febrer |
| Publicat a: |
Quaderns. Revista de Traducció. Bellaterra, núm. 5 (2000), p. 45-54 (Articles) , ISSN 2014-9735 |
visitant ::
identificació
