| Resum: |
Estudi de la vitalitat del català com a llengua de comunicació científica i mèdica des de la Baixa Edat Mitjana fins al Renaixement. L'autor presenta tots els aspectes de la recerca que cal tenir en compte a l'hora de resseguir el procés de vulgarització de la medicina i la filosofia natural, i dóna un panorama tant de les traduccions catalanes de tractats llatins, àrabs i hebreus com de les obres catalanes originals. Amb el propòsit d'explicar les causes de l'ús, precoç i complex, del català en la difusió científica, Lluís Cifuentes analitza els processos de professionalització de l'activitat mèdica i de la medicalització de la societat esdevinguts a partir de la transició del segle XIII al XIV. Dins aquests processos prenen especial relleu el paper actiu de la monarquia i, més tard, de la burgesia i l'interès social i professional per la medicina pràctica. |