L'ortoèpia tradicional i la pronunciació de les  finals

Data:	1997
Resum:	Vicent de Melchor estudia l'antiga regla de l'ortoèpia catalana tradicional -avui pràcticament abandonada- que prescrivia que totes les <-r(s)> finals de mot en poesia s'havien de pronunciar sempre en dialectes que ja l'havien perduda col·loquialment. Una norma, mantinguda al llarg d'uns tres segles, que demostra la consciència tàcita d'escriptors catalans i baleàrics de compartir la mateixa comunitat lingüística amb els catalanoparlants valencians, i la preeminència com a model de llengua que s'atorgava als dialectes occidentals fins a finals del segle XIX.
Document:	Estudi
Matèria:	Lingüística històrica ; Fonètica i fonologia ; Català ; Llengua oral ; Dialectes geogràfics ; 1600-1925 ; 1600C ; 1700C ; 1800C ; 1900L
Publicat a:	Els Marges. Barcelona, Núm. 58 (1997, setembre), p. 100-107 (Notes) , ISSN 0210-0452

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

Registre creat el 2009-11-30, darrera modificació el 2023-09-24