L'ortoèpia tradicional i la pronunciació de les  finals

Fecha:	1997
Resumen:	Vicent de Melchor estudia l'antiga regla de l'ortoèpia catalana tradicional -avui pràcticament abandonada- que prescrivia que totes les <-r(s)> finals de mot en poesia s'havien de pronunciar sempre en dialectes que ja l'havien perduda col·loquialment. Una norma, mantinguda al llarg d'uns tres segles, que demostra la consciència tàcita d'escriptors catalans i baleàrics de compartir la mateixa comunitat lingüística amb els catalanoparlants valencians, i la preeminència com a model de llengua que s'atorgava als dialectes occidentals fins a finals del segle XIX.
Documento:	Estudi
Materia:	Lingüística històrica ; Fonètica i fonologia ; Català ; Llengua oral ; Dialectes geogràfics ; 1600-1925 ; 1600C ; 1700C ; 1800C ; 1900L
Publicado en:	Els Marges. Barcelona, Núm. 58 (1997, setembre), p. 100-107 (Notes) , ISSN 0210-0452

El registro aparece en las colecciones:
Tipo de documento > Estudios

Registro creado el 2009-11-30, última modificación el 2023-09-24