| Resum: |
El català medieval disposava d'un extens sistema de correspondències entre fonemes i grafemes que malgrat la seva amplitud reflectia la unitat de la llengua literària. Durant el període de la decadència, aquesta tradició gràfica es va desfer: la distància òptica enfront del castellà o del francès es perdia, i es van tenir en compte les particularitats dialectals. La reforma ortogràfica de Fabra, que va posar fi al caos gràfic, pretén de representar els diferents dialectes del català i d'expressar no sols la distància enfront de les llengües dominants sinó també la pertinença a les llengües de cultura dintre de la família romànica. |