| Resum: |
Es tracta d'un estudi que, tenint en compte que el subjecte parlant és la peça clau de la comunicació i que quan parla interpreta el món a través del seu psiquisme, vol donar compte dels diferents recursos de què disposa aquest parlant per manifestar obertament les seves actituds (i construir així un text dels que s'anomenen subjectius) o per dissimular-les (i produir un text aparentment objectiu). La tesi s'emmarca en la lingüística de l'enunciació i, més concretament, pren com a referència alguns dels autors que han fet estudis entorn del concepte de subjectivitat lingüística. A partir d'aquestes idees generals, es defineix el terme modalització, un concepte pragmàtic que es refereix a les actuacions concretes dels parlants que produeixen enunciats en què deixen traces de la seva manera de pensar i de sentir, de les seves actituds. Es consideren cinc tipus de modalització que es poden tenir en compte en l'anàlisi discursiva: - Modalització díctica: connectada amb la inscripció en el text dels interlocutors i amb les relacions que s'estableixen entre ells. - Modalització epistèmica: connectada amb el grau de certesa. - Modalització deòntica: connectada amb l'expressió de l'obligació. - Modalització apreciativa: connectada amb l'expressió de judicis de valor. - Modalització reflexiva: comentaris que l'enunciador fa de les seves paraules. Vistos aquests tipus de modalització, es passa a elaborar una taxonomia de recursos lèxics, gramaticals, prosòdics, tipogràfics, etc. que són l'expressió més concreta de les actituds i la presa de posició del parlant. Per exemplificar els recursos que es presenten, s'utilitzen exemples extrets de diferents gèneres acadèmics, com classes, conferències, articles de divulgació, exàmens, redaccions o exposicions orals dels alumnes. La recerca de la tesi és qualitativa (sense objectius estadístics), no delimitada pel que fa al nombre de textos analitzats, descriptiva (no prescriptiva) i oberta (estableix unes bases que es podrien utilitzar en recerques posteriors). El treball ofereix: - Una visió panoràmica d'un conjunt d'estudis rellevants sobre les manifestacions de la subjectivitat lingüística. - Una proposta de definició i classificació del fenomen de la modalització aplicable a l'anàlisi dels discursos. - Una justificació que supera la visió dicotòmica text objectiu-text subjectiu. - Una explicació de com s'aconsegueix en els textos la il·lusió d'objectivitat. - Una llista de procediments modalitzadors, acompanyada de l'anàlisi del paper que juguen en la creació d'una imatge del parlant. |
visitant ::
identificació
