La nissaga desvalguda de l'home: altricialitat i autoorganització

Data:	2013
Resum:	De l'abstract: "En aquest article explorem algunes conseqüències derivades de la hipòtesi que les llengües articulades modernes van emergir recentment, com a resultat de l'altricialitat secundària, la singularitat humana de l'augment de la complexitat sinàptica cerebral postnatal i la consegüent necessitat d'un llarg període d'atencions després del naixement. Defensem que aquest episodi crucial ocorregué en el rerefons d'una llarga infantesa i una llarga joventut ja presents en el curs de l'evolució dels homínids, amb importants implicacions. Seguint el fil de la recerca contemporània sobre complexitat lingüística, que combina restriccions socials i cognitives, mirem d'explicar com l'autoorganització à la Peirce podria retre compte dels diferents nivells de desenvolupament que es fusionen en la constitució de les llengües modernes".
Nota:	Inclou referències bibliogràfiques (p. 58-59)
Document:	Estudi
Matèria:	Biologia ; Llenguatge ; Lingüística ; Llengües
Publicat a:	Llengua, societat i comunicació, Núm. 11 (2013), p. 52-59 (Monogràfic: 'Llengua i complexitat') , ISSN 1697-5928

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

Registre creat el 2018-01-08, darrera modificació el 2023-06-17

El sistema ha trobat un error mentre gestionava la vostra petició.

Els administradors del sistema han estat avisats.

En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb p.traces@uab.cat