La nissaga desvalguda de l'home: altricialitat i autoorganització

Fecha:	2013
Resumen:	De l'abstract: "En aquest article explorem algunes conseqüències derivades de la hipòtesi que les llengües articulades modernes van emergir recentment, com a resultat de l'altricialitat secundària, la singularitat humana de l'augment de la complexitat sinàptica cerebral postnatal i la consegüent necessitat d'un llarg període d'atencions després del naixement. Defensem que aquest episodi crucial ocorregué en el rerefons d'una llarga infantesa i una llarga joventut ja presents en el curs de l'evolució dels homínids, amb importants implicacions. Seguint el fil de la recerca contemporània sobre complexitat lingüística, que combina restriccions socials i cognitives, mirem d'explicar com l'autoorganització à la Peirce podria retre compte dels diferents nivells de desenvolupament que es fusionen en la constitució de les llengües modernes".
Nota:	Inclou referències bibliogràfiques (p. 58-59)
Documento:	Estudi
Materia:	Biologia ; Llenguatge ; Lingüística ; Llengües
Publicado en:	Llengua, societat i comunicació, Núm. 11 (2013), p. 52-59 (Monogràfic: 'Llengua i complexitat') , ISSN 1697-5928

El registro aparece en las colecciones:
Tipo de documento > Estudios

Registro creado el 2018-01-08, última modificación el 2023-06-17

El sistema ha encontrado un error mientras gestionaba su petición.

Los administradores del sistema han sido avisados.

En caso de duda, póngase en contacto con p.traces@uab.cat