| Resum: |
Abstract de la tesi: "Amb el títol de «Joventut» (1900-1906) i el darrer modernisme presentem la recerca sobre aquest setmanari que, a més de la tasca catalanista i cultural en sentit ampli empresa durant els seus set anys de vida, va impulsar, primer en paral·lel i després en solitari fins al 1914, l'edició d'obres dels més reputats autors catalans i estrangers. El nostre treball s'estructura en catorze apartats els quals, a banda del capítol I. ESTAT DE LA QÜESTIÓ, destinat a revisar els materials bibliogràfics més significatius que d'ençà de la fi de l'editorial i fins a l'actualitat han estudiat o valorat la tasca dels homes de «Joventut», segueixen a grans trets aquest doble vessant de reconstrucció de la història externa de la revista i de l'editorial, per a passar després a analitzar els àmbits més significatius que vertebren i donen caràcter a la publicació. En el capítol II. LA FORMACIÓ DEL NUCLI INTEL·LECTUAL DE «JOVENTUT», reconstruïm la prehistòria del grup, és a dir, com es coneixen, quines són les seves col·laboracions en l'àmbit literari i la seva primera temptativa periodística al capdavant de «Setmana Catalanista». En el capítol III. «JOVENTUT» (1900-1906): DESCRIPCIÓ I FUNCIONAMENT, es comenten els inicis del setmanari, la composició del cos de redacció i els col·laboradors; la descripció més general de la revista; els motius que addueix la Redacció per posar fi al setmanari; i aspectes relatius al seu finançament i a la seva política comercial. En el capítol IV. LA BIBLIOTECA JOVENTUT (1901-1914), oferim una descripció general i completa de la tasca desenvolupada per l'editorial. En un segon bloc, comprès dels capítols V a l'XI, focalitzem l'atenció en el comentari analític, i contrastat amb la bibliografia, dels diferents àmbits temàtics en què «Joventut» estructura els seus continguts. Així, en el capítol V. EL DISCURS DE LA MODERNITAT, analitzem des d'un enfocament ampli, tres camps d'actuació en què el setmanari orienta els seus esforços de renovació: la construcció d'un espai liberal i de progrés en el si de la Unió Catalanista, el distanciament respecte a Espanya i la presentació d'alguns aspectes característics de l'obertura a Europa (feminisme, conreu de la ciència. . . ). En el capítol VI. LA CREACIÓ I LA CRÍTICA LITERÀRIES, ens enfrontem a un complex i eclèctic panorama de les lletres, que analitzem des d'una triple perspectiva que segueix un eix cronològic: a) l'estudi de la recepció de la literatura vuitcentista i el debat sobre la funció dels Jocs Florals en els primers anys de segle; b) el reflex de l'eclecticisme estètic com a paradigma de la modernitat contemporània, enfocant l'anàlisi per gèneres i singularitzant, en el cas de la poesia i de la prosa, l'estudi concret de la recepció de Joan Maragall, de Joaquim Ruyra i de Víctor Català; i c) la lectura dels clàssics a «Joventut», en la confluència amb el noucentisme emergent. En el capítol VII. LA CRÍTICA TEATRAL, emprenem l'estudi d'aquesta secció, al capdavant de la qual Emili Tintorer s'encarregà de fer balanç de la situació del teatre català, de formular propostes de futur per tal de regenerar l'escena catalana i modernitzar-la, i es va responsabilitzar de la recepció crítica de les obres dramàtiques representades a Barcelona. En el capítol VIII. LA CRÍTICA MUSICAL, en primer lloc, analitzem el perfil del primer i principal responsable, Joaquim Pena, i resseguim les seves aportacions crítiques i el grau d'intervenció del setmanari en la creació i l'impuls de l'Associació Wagneriana; i, en segon lloc, abordem l'evolució de la secció de crítica musical, després de la baixa de Pena, quan aquesta passa a mans de Jeroni Zanné i d'altres col·laboradors. Semblantment, en el capítol IX. ART: CREACIÓ I CRÍTICA, analitzem la tasca dels diversos directors artístics del setmanari (Alexandre de Riquer, Joan Brull i Sebastià Junyent, principalment), i comentem la posició de «Joventut» sobre el modernisme artístic, els debats sobre art, catalanisme i moral, i la defensa de l'art antic i del patrimoni, entre altres qüestions. Els dos apartats següents centren l'atenció en l'àmbit lingüístic. En el capítol X. EL DECIDIT IMPULS A L'ESPERANTO, analitzem la important feina de divulgació que el setmanari va emprendre, a partir de 1905 i a càrrec de Frederic Pujulà i Vallès, a favor del coneixement i l'ús d'aquesta llengua internacional. I, finalment, tot i que no respon com en els altres casos a l'estudi d'una secció, en el capítol XI. «JOVENTUT» I LA LLENGUA CATALANA, tractem la defensa aferrissada de l'ús de la llengua catalana en tots els àmbits i les diverses opinions i controvèrsies a l'entorn de la llengua normativa. ". |
| Contingut: |
L'annex 1 (p. 1293-2347) inclou el següent: índex general d'autors i col·laboracions anònimes, matèries i complementari de noms, alfabètic d'autors de poesia, alfabètic d'autors de narracions, poemes, narracions, obres teatrals, il·lustradors, autors traduïts, traductors, llibres ressenyats, crítics i obres ressenyades, revistes ressenyades, crítica teatral i crítica musical; l'annex 2 (p. 2355-2476) conté un recull de textos inèdits i articles; l'annex 3 (p. 2479-2513) és un llistat de subscripcions, censos i altres llistes diverses; l'annex 4 (p. 2517-2562) conté documents gràfics
|
visitant ::
identificació
;
Pena, Joaquim 
