Confluència de gèneres a 'El cortesano' de Lluís del Milà (València, 1561) / M. Esmeralda Sánchez Palacios ; director de tesi Josep Solervicens
Sánchez Palacios, M. Esmeralda
Solervicens, Josep (Direcció de tesi)
Departament de Filologia Catalana. Universitat de Barcelona

Publicació: [Barcelona] : Universitat de Barcelona, 2016
Descripció: 1 recurs en línia (331 pàgines)
Resum: Abstract de la tesi: "La tesi doctoral «Confluència de gèneres a 'El cortesano' de Lluís del Milà (València, 1561)» analitza una obra narrativa plurinlingüe escrita a la València de mitjan del segle XVI però ambientada en la cort valenciana de la primera meitat del segle XVI. El diàleg ens presenta de manera fictícia els cortesans que pul·lulaven entorn del Duc de Calàbria i la reina Germana de Foix al voltant dels anys 1535-36. També hi apareixen alguns dels membres de famílies conegudes a l'època: Dídac Lladró, Francesc Fenollet, Francesca Fenollet, Anna Mercader, Jeroni de Cabanyelles o Joan Ferrandis d'Herèdia, entre d'altres. És una obra plurilingüe escrita majoritàriament en castellà i català, tot i que també hi apareixen l'italià, el portuguès i el llatí. L'obra dóna més pes a la ficció que no pas la reflexió i construeix un univers cortesà versemblant gràcies a innombrables estratagemes narratives. Hi apareixen un seguit de converses i burles cortesanes a la Cort dels lloctinents valencians, a través d'un narrador homònim al personatge principal: Lluís del Milà. La incorrecta interpretació d'aquest tipus de narrador, així com de l'aparició fictícia de personatges amb noms coneguts, que remeten a possibles personatges històrics, va afavorir que 'El cortesano' de Lluís del Milà fos considerat una crònica de la cort dels virreis de València dels anys 30. L'estudi que Josep Solervicens va realitzar a l'entorn de l'obra en analitzar el gènere del diàleg renaixentista a l'àmbit català es distancia d'aquesta visió historiogràfica i, en aquest sentit es pot considerar el punt de partida de la tesi que ara presento. El model genèric del diàleg afavoreix la comprensió del sentit dels subgèneres que s'hi inclouen en ell mitjançant la trama fictícia: narracions breus (facècies, apotegmes i novella), obres teatrals representades i llegides en veu alta, poesies (sonets i romanços), entre d'altres. L'aspecte més significatiu que pretenc explicar en aquesta tesi és la complexa integració de gèneres dins del diàleg. Es tracta d'una qüestió essencial per a la comprensió no solament de l'estructura de l'obra sinó també del seu sentit, que fins ara no havia estat abordats per la crítica. D'aquest objectiu principal en deriven altres aspectes no menors com el joc d'intertextualitats amb el manuscrit 2050 de Joan Ferrandis d'Herèdia (datat l'any 1555) i la relació amb 'Il cortegiano' de Castiglione. De fet, aquests aspectes afavoreixen una percepció més precisa de la literatura a la València de meitat del segle XVI, on la convivència d'estils i de gèneres diversos va ser una constant generalitzada. Amb la intenció d'assolir els objectius proposats, el text literari ha estat la font fonamental d'estudi i d'anàlisi. Això ha comportat un treball de selecció, enumeració i classificació de totes les seqüències del diàleg que contenien narrativa breu com la facècia, l'apotegma o la novella, poesia lírica o peces teatrals. Sempre he relacionat l'aparició dels diferents subgèneres amb la intenció comunicativa dels seus emissors ficticis i amb la repercussió que tenien en els seus receptors. D'altra banda, se subratlla la repercussió de tots els subgèneres en la literatura contemporània en llengua catalana i castellana per tal de plantejar semblances i diferències entre el seu ús a 'El cortesano' i a les literatures coetànies. És el cas de les narracions breus que es recullen a les 'Florestas' com la de Santa Cruz o a d'altres recopilacions com les de Timoneda; o dels poemes que apareixen a les obres musicals dels músics de viola de mà com el mateix El maestro del Milà o a d'altres obres literàries com la Diana enamorada de Gil Polo. L'anàlisi interna es complementa amb la metodologia positivista, documental i arxivista. En aquest sentit els resultats de la recerca més analítica es contextualitza amb l'estudi del context històric a partir de recerques de primera mà a la ciutat de València, a l'Arxiu del Regne de València i a la Biblioteca valenciana del Monestir de Sant Miquel dels Reis. L'aproximació a la documentació històrica de la cort valenciana del segle XVI, ajuda a descobrir les ombres i la manca d'informació sobre la biografia de l'autor i la dificultat d'identificar el personatge; tot i els diferents documents que hi ha a l'Arxiu del Regne treballats i interpretats per J. V. Escartí. L'única troballa amb una cert interès històric són unes àpoques exhumades en aquest treball".
Contingut: Els annexos (p. 297-301) contenen textos manuscrits, àpoques, en català de l'Arxiu de la Batllia General dels anys 1528, 1529 i 1530, respectivament
Nota: Inclou un apartat de conclusions (p. 302-307) i referències bibliogràfiques (p. 308-322)
Nota: Tesi doctoral. Director: Josep Solervicens. Universitat de Barcelona. Departament de Filologia Catalana. Data de defensa: 29 gener 2016
Document: Estudi
Matèria: Escriptors catalans ; Prosa catalana ; Prosa espanyola ; Teatre català ; Personatges literaris ; Escenificació ; Música ; Poesia ; Metateatre ; Edat mitjana ; Renaixement ; Diàleg ; Llengua literària ; Influència literària ; Prosa llatina ; Prosa italiana ; 1500-1561 ; València ; País Valencià ; 1500L ; 1560X
Milà, Lluís del ; Ferrandis d'Herèdia, Joan ; Castiglione, Baldassare ; Foix, Germana de ; Mendoza, Mencía de
Obres: Milà, Lluís del. El cortesà . 1561



La tesi al Repositori Digital de la UB

La tesi al TDX

El registre apareix a les col·leccions:
Tipus de document > Estudis

 Registre creat el 2017-10-26, darrera modificació el 2020-03-21



   Favorit i Compartir