Resum: |
A propòsit dels vint-i-cinc anys de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, l'autor opina que "la Carta va néixer coixa en concebre les llengües estrictament com un patrimoni cultural administrable des dels estats, i per tant mantenint la parcel·lació tant territorial com jurídica circumscrites a les fronteres i manllevant a les llengües la condició de constructes unitaris mereixedors d'una política lingüística europea comuna que garantís plenament, i arreu de la Unió, els drets lingüístics dels parlants. Caldria, aquí, inspirar-se en la protecció del medi ambient, la condició supranacional del qual és més evident i congria consensos". |