Resum: |
Sobre la diferenciació -o la no-diferenciació- entre dues modalitats lingüístiques romàniques veïnes, que posteriorment han rebut dos noms distints i, doncs, han estat concebudes com a llengües diferents: occità i català. L'autor, després de considerar diverses aspectes plantejats per estudiosos de la matèria, es fixa en la flexió dels noms en occità i en català antics. Mostrant unes certes diferències entre la gramàtica -teòrica, és clar- i la pràctica que consta en els textos, l'autor pretén fer veure que aquestes dues llengües, en el període històric estudiat, no són tan unitàries com s'havia dit anteriorment. |